Anna Pujabet

Al voltant de les 6 setmanes de vida els bessons ja es somriuen entre ells.

Es veritat. Que significa? Doncs que no tenen noció del món l’un sense l’altra.

Si es així, en el seu univers, no hi ha ni reis per fer abdicar  ni monarques repudiats, però, compte, ningú no diu que no sigui complicat governar  quan el poder es de dos a la vegada.

D’entrada, cal organitzar-se. Repartir-se les delegacions. Esperar el torn de replica i deliberar  pel consens. La unió fa la força i ho aprenen ràpid.

Amb els primers vaig pecar d’innocent, ara amb els segons pecaré també però els hi conec el joc:

Quan un plora per demanar, l’altra calla perquè sap que també n’hi haurà per ell. Quan un te gana i crida, l’altra obra la boca. Falta que et distreguis dient a un “no, això no es toca” perquè l’altra aprofiti per posar els ditets a l’endoll.

Creixen i es perfeccionen.

Si algú els dona un caramel, els dos en demanen un més pel germà (ja en tenen quatre). I si  fan una malifeta i castigues al culpable el que semblava la víctima s’amotina i les negociacions es tornen tant interminables que el càstig es mes per tu que per ells.

No. Els bessons no tenen  gelosia entre ells. Almenys no els “gelos” que jo conec, els que tan amargament vaig patir a la infància.

Que si es barallen? Doncs es clar que es barallen.

Ho fan els nens, ho fan els joves i ho fem els adults. Forma part de la convivència:

Una facultat més que ens distingeix com humans.

Aquest comentari va ser introduit el dimarts, març 31st, 2009 a les 12:14 hores i s'ha arxivat a fills bessons. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.