març 5th, 2009
Num 31. La panxa i jo
Només la innocència dels nens i el poc tacte del homes poden fer un comentari quan venen a veure’t a l’hospital i descobreixen que, tot i haver parit, encara tens panxa.
Jo, que em debatia entre les forces del mal i del bé, intentant reprimir la meva actitud més tràgica i psicòpata i aquell home que em diu entre rialletes somortes:
- - No te’n hauràs deixat un a dins…?
( tranquil Josep ja sé que no em volies fer mal, era un acudit fàcil entre el que veies i el que pensaves i la teva simplesa masculina no et va deixar fer més relacions entre el que deies i les seves conseqüències en mi. Avui ja no tinc aquella panxa, pel que puc estar segura que de debò, no en quedava cap mes a dins. Avui ja no m’afecta, per tant, t’ho perdono)
Si. La panxa, els punts i un dolor terrible als muscles abdominals. Procureu-vos una faixa tan aviat com pugueu que us permeti anar al wc amb dignitat, i no caigueu en l’error de pensar que sempre estareu fetes una coca…feu us dels calmants i pitgeu el timbre de la infermera sense manies. Necessiteu ajuda i no espereu que us vingui per compassió, reclameu-la.
Feu-vos l’efecte que heu arribat al cim, a continuació tot es baixada, cada dia serà millor. Trampegeu el moment, no us atabaleu pel camí que s’acaba d’obrir. Tot passarà. Lo bo i lo dolent.
Ets una dona, no? com a tal les teves capacitats son inmesurables.
Ja ho descobriràs.