gener 30th, 2012
Núm 300. Guapa!
Si una cosa admiro de les dones Sud-americanes amb les que darrerament estic força vinculada, és que tenen molt clar, claríssim, que un cop es converteixen en mares no deixen de ser dones.
Per elles, la sexualitat femenina, és un pilar fonamental de la existència i no el descuiden malgrat les situacions adverses d´una recent maternitat.
La majoria són mares entregades però també són excel·lents amants que han entès que el sexe no és mai un acte de servitud sinó una font de plaer a la que no volen, ni poden renunciar. A conseqüència d’això, tot el que se’n deriva, que, bàsicament és, fer un esforç per tenir un aspecte atractiu i atraient.
En una tertúlia de “mares recents” una dona nascuda i criada a la província de Barcelona va declarar que, per ella, l’ideal seria donar a llum i aprendre a sobreviure sense la parella. Que ja no li servia de res.
En canvi una altre dona que era a quatre dies de ser mare, en aquest cas nascuda i criada a l’Equador, estava realment preocupada per les bones mans del cirurgià que l’assistiria al part i de com deixaria de presentable l’aspecte de la seva vagina.
Diferents cultures, està clar.
Però, extrems a part, molt per aprendre les unes de les altres, i en aquest cas, noies, molt nosaltres d´elles.
.
gener 30th, 2012
Quim diu :
A mi, personalment, m´atrauen molt més les dones que han estat mares. Solen ser dones amb molt més contingut i, quan s´ho creuen, molt més sexis i provocatives que no pas aquelles que no han viscut aquesta experiencia.
gener 30th, 2012
ana diu :
Estic d´acord amb tu, treballo amb 2 dones cubanes, les 2 tenen fills, però es cuiden d´elles com quan no en tenien, venen sempre guapes a l´ofi, arreglades, amb les ungles impecables, (cosa que jo amb 2 nenes em resulta imposible), i sempre amb unes ganes tremendes de passar una estona amb els seus marits.
Al començament de coneixer-les em resultaba estrany, però ara que les conec em fascina.
Desde que les conec jo també e començat a cuidar-me, egoistament, cada dia dedico una estona per mi………… i només per mi.
Petonets
febrer 1st, 2012
Montse diu :
Ana no trobo gens egoïsta que dediquis una estoneta per a tu. Jo quan pugui també o faré. Al final encara que siguis mare, també ets dona i amant del teu marit. Siguis cubana, equatoriana o catalana o d’on siguis cuida’t !!!! per petó per totes !!!!
febrer 1st, 2012
Marisol diu :
fascinant visió de la dona , m’ha emocionat. Gràcies
febrer 12th, 2012
Gabriela diu :
Hola noies!
Com catalana adoptiva d’origen llatinoamericà, us he de dir de que no tot “es oro lo que reluce”. Sincerament, crec que aquesta actitud de dona 10 abans de mare, respon més a les necessitats de l’home llatí que no pas de la dona.
Vosaltres sabeu el difícil que és estar pels nens, no dormir per les nits…com per tenir ganes REALS i INTERNES d’arreglar-se, fer-se metxes i pintar-se les ungles…o serà que ho fan per por a que els marits o entorn en general no els hi diguin que estan molt deixades, que les mirin amb ulls compassius o que ni tan sols se les mirin?
Malauradament segueix sent un continent molt i molt masclista, i hi ha moltes MANERES d’expressar aquest predomini masculí, encara que sembli al contrari o hagi aparents avenços.
I això, evidentment, no significa que nos ens hàgim d’arreglar, al contrari, però la motivació ha de ser interna, i no per por a la parella o per complir l’esteriotip.
març 9th, 2012
Anna69 diu :
Interessantíssima la matisació que fa la Gabriela. Com ella diu, “no es oro todo lo que reluce”, ni molt menys. Ho podem comparar amb les dones musulmanes que es tapen de cap a peus amb burkes i niqabs, que no poden ni donar la mà a un home que no sigui de la seva família, que no poden sortir de casa soles…: elles també diuen que ho fan perquè són lliures de fer-ho i els ve de gust. Alguna persona raonable pot creure-s’ho?