desembre 1st, 2011
Núm 292. Nans botiverds
Els nans de botes verdes tenen el nas llarg i recargolat que s’estira com una serpentina per ensumar el sota bosc.
Viuen com els talps. En forats folrats de molsa, amb moltes xemeneies que quan fumegen fan boirines que mig ho esborren tot.
La broma els amaga però poca falta els fa perquè si s’estan quiets són com bolets. Bolets grossos i pigats d’aquells que ja es veu que són verinosos i no els collirà mai ningú.
Dels nans botiverds poca cosa se’n sap a part de que són excel·lents caçadors de tions de Nadal. Solament dels tions que ja no es demanen, de les cases en que tots “s’han fet grans” i que volten esmaperduts, fent tentines, quan desperten a l´hivern.
Els cremen.
Primer els esmicolen i després els llencen al foc.
Se sap que quan s’encén una fusta de tió màgic les espurnes poden encegar-te fent-te perdre la memòria.
No pots mirar, si mires molt, si quedes bocabadat en pocs segons perdràs els records.
De les cendres, els botiverds en fan medicines que curen tristeses.
Totes aquelles tristeses que tenen a veure amb l’enyor, de les que es més fàcil sortir-te’n si ets capaç d’oblidar.
..
desembre 1st, 2011
Isaac diu :
Vaig a buscar bolets aquest cap de setmana, m´hi fixaré! Anna, no la facis servir aquesta medicina! Tots els records són bons, creu-me, els que fan mal també. La teva imaginació i la manera com escrius és genial, si perds el que et fa sentir nosaltres perdarem el plaer de llegir-te.
).
desembre 1st, 2011
Anna diu :
Carai. Potser tens raó.. gràcies Isaac. El que dius em fa sentir molt bé, gracies de debó.
desembre 1st, 2011
Raquel diu :
no hem d’oblidar mai…ni les coses dolentes, no fos cas que per no recordar -les ens tornin a passar!
desembre 2nd, 2011
Montse diu :
Diumenge tenim previst sortir a buscar bolets (però hem sembla a mi que ja és massa tard), el fet és sortir de casa i passar una estoneta junts en familia. Avui al vespre els i explicaré aquesta història als més petits de la casa i així sinó tenim la sort de trobar-ne segurament veurem molts nans botiverds i tions oblidats per cases on no hi ha mainada. Com diu l’Isaac no deixis d’escriure aquestes històries tant boniques i val més recordar totes les coses tant si són bones com dolentes. Gràcies de nou.
desembre 2nd, 2011
Paulina Jordán diu :
A ratos pienso si es verdad esto de las fábulas, los mitos y seres misteriosos que acompañan tus escritos…
En fin no importa, lo realmente importante es lo que puedes hacernos sentir.. SERA MAGIA??
Seguramente lo és. NO LA PIERDAS yo no la perdere..
desembre 2nd, 2011
Marisol diu :
Jo també buscaré els nans… i procuraré no oblidar més del necessari. Anna, et voldria enviar un escrit relacionat amb un altre post teu (el de la crisàl.lide) , però el mail teu que tinc em retorna… Escriu-me tu please
desembre 3rd, 2011
Maria diu :
Queremos saber mas de estos duendecillos. ¿Podrian hacer mas traducciones de los cuentos? Muchas gracias.