octubre 21st, 2011
Núm 288. Potser estàs espatllat.
De petita si perdia la gana em duien “al curandero”.
La consulta era en un pis rònec de la Plaça de la Creu que feia olor d´esperit de vi i herbes.
L´home em posava amb les espatlles rectes tocant la paret i, prenent-me els polzes, em tibava els braços. Aleshores semblava que una de les dues extremitats creixia més que l´altra.
Es mirava la mare i li deia: – “aquesta nena està espatllada” ( Pel que semblava, jo m´espatllava molt fàcilment)
Avui en dia, diria, que no existeix ni tan sols l´edifici on vivia el “curandero”.
Algun altre en deu quedar, imagino, però ara, tots plegats, som més de distintes i més modernes ”ciències alternatives”.
Sigui com sigui alguna cosa haurem de fer perquè d´espatllats, intueixo sense haver de tibar cap dit, que uns més altres menys, però ho estem, ho seguim estant. Està clar. No?
.
octubre 21st, 2011
Raquel diu :
Jo conec un senyor de Calaf que fa reflexo, i que acostuma a mirar primer si estàs espatllat o no…ho fa a casa seva , una masia de pagès preciosa que fa olor de menta fresca i llar de foc…si t’interessa…És un encant de persona, ni cal que et digui que sortiràs del dret.
octubre 21st, 2011
Raul diu :
Devem ser de la mateixa generació perquè a mi també em portaven al curandero. Una frega amb alcohol i una vena que haviem de dur de casa, i tot curat!!!
octubre 21st, 2011
Leo diu :
Ja, hem sona això del “curandero” a mi hem mirava i feia un ufff! indicant que estava la cosa difícil i després en 2 minuts ho arreglava! Ara que m’ho miro no se com tornavem!
octubre 21st, 2011
Roser diu :
Hola Anna,
doncs a mi també m’hi havien portat alguna vegada amb el de la Pl.de la Creu, al mateix…i la veritat no en tinc massa bon record. Jo també acostumava a estar “espatllada” perquè era molt menuda i prima, i aixecava pesos que no devien concordar amb la meva condició física. I una cosa casolana que podeu probar quan teniu aquesta sensació de “mareig” que no sabem exactament com descriure, és penjar-vos un parell de vegades amb les mans a una porta o barra sense que els peus us toquin a terra. Veureu que funciona…
una abraçada
octubre 22nd, 2011
Josepa diu :
a Piera, anavem directe al senyor Mata del Raval, ja va morir. I quan estavem espatllats, anavem penjan-nos de les portes de casa. Encara ho faig, si em sembla que cal.
octubre 26th, 2011
Carles diu :
Felicitats pel teu blog! Sóc Carles Valls de Printcolor, impremta digital de llibres (http://www.printcolorweb.com) i com ens agrada el teu blog et regalem la impressió del teu llibre del blog gratis. Per a mes informació entra en aquesta página: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html
novembre 7th, 2011
Neus diu :
D aquest home en tinc magnifics records!
Que donaria jo per trobar una persona com ell. Amb una estrabada dolorosa i les “fregues” d alchol, em posava sempre a lloc tots els nervis que em tivaben d aqui i d’alla.
Avui en dia, centes de medicines alternatives i cents de diners gastats per tenir, ja fa tres anys, el mateix nervi que tiba!
febrer 7th, 2012
jordi diu :
holaaa
a mi m’arreglava mon pare, pero fa anys que va morir i no acabo de arreglar me, si algu coneix alguna persona que en sapiga, els agrairia que m’ho diguesin
abril 3rd, 2012
jjoan juarez diu :
jo arreglo espatllat , ha pasar del meu avi al parei del pare a mi