Anna Pujabet

Va quedar pendent.

Aquesta la vaig escoltar a la radio, fa molt. De fet era un concurs d’anècdotes i va guanyar. No m’estranya gens.

Una mare de família nombrosa es lleva al mati i posa en marxa tota la casa.

Ella explica: atabalada com estava amb els uns i els altres, per poc m’oblido de que aquell mateix dia tenia hora amb el ginecòleg.

Així que els té arrenglerats, amb una corredissa entra al bany i es neteja “l’assumpte” perquè quedi presentable per la revisió de torn.

En un plis – plas.

Deixa nens, recull la compra, fa el que ha de fer i es dirigeix a la consulta.

Ja a la saleta d’espera respira tranquil·la.

Fins i tot coses tan “engorroses” com aquesta, sense nens, és casi un premi.

 La criden i li posen la bata tan indigne que li donen per estirar-se al llitet. L´home parla i li palpa els pits i desprès es prepara per fer-li el papaniculau, mentre ella, dic jo,  es deuria preguntar de què serviria la bata que li acabaven de posar. En aquestes es fa un silenci aplanant.

La dona diu: “Ell va riure i em va picar l’ullet, – Carai, quin detall!!. Va exclamar. Vaig mirar-me la infermera per comprendre el comentari i ella va fer el cap baix amb un somriure sorneguer.”

Tan se val. Potser no ho havia entès bé. Deixem-ho estar, es va dir. A voltes la gent fa coses que no venen al cas. Li va treure importància.

Quan va arribar a casa amb totes les criatures, ni  recordava l’anècdota del matí.

“Jo vaig fer com sempre. Els sopars, les banyeres i els crits per fer els deures. Tot plegat anava com sempre fins que la meva filla petita va aparèixer a la cuina amb la cara encesa i plena de “llagrimots”. M’ensenya la tovallola que hi tinc al bidet i amb la veu trencada exclama: – mama, que n’has fet de les meves purpurines de la kitty. Ahir les vaig deixar eixugar aquí i ara no hi són!!!”.

La meva mare diria: “cassum la mar salada, coi de canalla!!!”.

Ella va dir:

“Cassum l´olla.

Cassum l´olla.”

Aquest comentari va ser introduit el dilluns, setembre 6th, 2010 a les 19:20 hores i s'ha arxivat a coses de nens. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.