maig 21st, 2010
Num 193. L´instant precís (continuació)
Jo duia un vestidet blau, de tirants. “ Plisat”. I una cua amb un llacet que em tibava i que em feia els ulls “axinats”.
Em suaven les mans.
Em sentia massa estranya; massa pentinada, massa arreglada. Però també em trobava bonica. Resplendent. Com la ventafocs tocada per la vareta de la fada; una princesa recent estrenada per la seva gran nit de gala.
Dalt l’escenari una sirena amb la cua de mirallets, trencava la melodia per anunciar pel micro que, el proper, seria el ball del fanalet.
Me la vaig quedar esguardant:
Enlluernada per aquell esser màgic que parlava; amb tots els focus il·luminant-la i la seves paraules tan delicades que ressonaven sota les voltes, arreu de la plaça.
Fascinada pel seu posat d’actriu, amb la cara i els cabells espurnejant de purpurines.
Embadalida, no em vaig adonar que ell era allà fins que una veu cadenciosa que coneixia prou bé va dir:
- Vols ballar amb mi?
Com si intuís que aquell hauria de ser un moment important en la meva vida, al tombar-me, vaig emmagatzemar cada detall a la memòria amb una precisió anormal.
Anormal.
Portava els cabells clenxats, repentinats.
Els tenia de color castany fosc, dobles i indomables. Li feien un remolí a la coroneta i un ventall damunt el front. Un front ample i lletós. Sempre havia tingut una pell molt blanca, impròpia d’un nen de pagès.
Duia la barbeta amagada i m’observava de reüll.
Les celles poc poblades, encara infantils i unes pestanyes més denses que li resseguien les ninetes, d’un blau profund. El blau que té el mar quan és brau, el mateix color d’un cel d’hivern. Uns ulls espantats i dolços, esmaperduts, uns ulls em miraven com si no m’haguessin vist mai.
Sobre el nas, de traç molt lineal, trencant la puresa de la pell un grapat de pigues, esquitxades, destacaven l’encant de la seva expressió.
Després de tants anys, sóc capaç d’invocar-lo amb tanta precisió que, d’allargar la mà, podria tocar-lo.
Va quedar en silenci, esperant.
El podria tocar,ben segur, i si el toqués, ell em somriuria.
Tenia els llavis prims i quan reia, se li descobrien dues dents netes i amples. Dues dents noves, acabades de fer.
(continua)