maig 7th, 2010
Num 187. Salt de llitet combinat
Tots els nens salten del llit de baranes un dia o altre i aquest es un mal de cap important de la etapa dos.
1era preocupació: el castanyot que es donaran i les seves conseqüències físiques.
2ona preocupació: Si decideixo desempallegar-me del llitet de baranes, com posar-lo a dormir sense que s’aixequi i em segueixi per tota la casa??.
3era preocupació: com evitar que es llevi a mitja nit, a l’hora que vulgui i volti arreu fent qui sap que mentre dormo aliena a una possible catàstrofe mundial??.
He conegut nens tan porucs que ho han intentat un sol cop i desprès d´un aterratge desastrós, “traumats”, han desistit d’escapolir-se i han seguit dormint al bressol fins grans.
N´he conegut d’altres que cauen intermitentment i que, lluny d’escarmentar, s’enfilen de nou al cap de dos minuts d’haver-lo consolat. Possibles futurs “massoques”, dic jo.
Però també n´hi ha que mai han dormit en un llitet de baranes i, ni de bebès, bebès, tampoc no han caigut. O això diuen els pares. Nens acostumats a un llit gran que, com que no han hagut de canviar, no els ha fet falta aquesta adaptació.
Però, la majoria, la majoria de criatures que conec han saltat sense fer-se res i si s´ els hi ha tret les baranes ha estat més per por dels pares que pel risc de fer-se mal. Aquest és una dada a tenir en compte.
El sal de llitet en els bessons té un estil combinat:
Vull dir que els dubtes o temors que li sobraria a un les dissipa l´altre. I si el primer es veu poc valent ja se´n encarrega el germà d’encoratjar-lo.
Amb els fills bessons, el símptoma inequívoc de que no tardaràs a trobar-te els teus dos micos voltant pel passadís, el tens el mati que encens el llum i, curiosament, sense saber com, ambdós estan dormint junts dins el mateix bressol.