maig 5th, 2010
Num 186. Un truc
Quedo parada de que el post anterior, el 185, hagi despertat tantes emocions.
No pel que m´heu escrit sinó pel que se m´ha comentat a peu de carrer.
Entenc que el tema mereix ser tractat més ampliament perquè “l´adolescencia” dels que ja no són adolescents es pot viure de moltes maneres i no totes han de ser negatives. Es clar. Alguns hi esteu d´acord i d´altres no i a mi m´encanta que sigui així.
Ja ho faré, en parlaré més endavant. De totes formes animo insistentment a que la gent escrigui al bloc, sense por, d´entre altres coses, perquè compartir opinions el millora i el fa més interessant.
Be, més endavant hi tornarem.
Ara, un truc. Per trencar una miqueta amb aquesta historia:
Dormir amb xumets
No t´ho he explicat, però de ben segur que tu soleta hauràs deduït que el millor que pots fer per no haver d’aixecar-te cinquanta mil vegades cada nit a donar-li el xumet, és inundar-li el llitet d’això, de xumets. Uns quants, ben escampadets.
Ell aviat aprendrà a posar-se’l sense haver de demanar-te ajuda i tu seguiràs dormint com una “marmotilla”.
Quin plaer dormir!! El millor que hi ha al món.
Desgraciadament, un cop més, arriba el dia que tornes a tenir problemes.
I es que cap els dos anys, sinó abans, s’estila el salt lliure de bressol: s’enfilen com micos i salten. Salten i cauen com poden.
Si vols retardar els esdeveniments, el primer que t’aconsello perquè el nen no s’hi emparri és retirar els protectors de les baranes. (A veure si no podien inventar un llitet amb els laterals llisos), picaran de cap contra els barrots però els desconcertarà no tenir lloc per posar-hi els peuets. Com que no pensen o pensen poc, deixaran d’intentar-ho durant un temps.
Ara ve la segona part, la part dolenta; i es que, aleshores, els xumets s´hi colaran per entre mig i t’hauràs de tornar a llevar. Amb el que arriba a pesar el cos d´una a mitja nit!!.
I el cos pesa més que al principi perquè ara ja t´havies avesat “a la bona vida” i, a sobre no n´hi haurà prou en alçar-te robotitzada a encastar-li el vici, no, ara, a més, hauràs de dur a terme una tasca molt més feixuga: el llençament de sòl en planxa.
Es a dir: ´estirar-te per terra, a les fosques, grapejant pels racons fins atrapar-ne algun. Que, o serà just aquell que no li agrada, o tindrà borrim que li fera venir basques.
No vegis la mandra i la ràbia que això fa.
Solució:
Rosca una tovallola gran, de dutxa, fins fer-ne un canutet llarg de roba i posa’l entre la base dels barrots i el matalàs. A banda i banda. Els xumets no relliscaran i tornaràs a dormir feliçment. Per uns dies…