maig 4th, 2010
Num 185. Pares adolescents
Pares de quaranta anys, encara adolescents, que tracten als seus fills petits com si, els fills, ja fossin adults.
Com?
Doncs si.
No ens fem a l’idea de que estem en una altra etapa i provem de no renunciar a seguir sent joves, en tot el sentit de la paraula, perquè ens han venut que deixar de ser-ho ens desmereix.
No heu vist l’anunci? Prometo seguir sent jove. I ara, però que diuen?
Jo no. Jo soc adulta i m´ho passo teta sense haver d’estar sotmesa a tants canvis hormonals. Sense haver de fustigar-me per l’aspecte tan poc competitiu que m’ensenya el mirall.
Que tot s’arregla? I tant. A l’escorxador de bunyols et faran un ventre pla amb el mèlic apunt per posar-hi el pírcing i tot. Ara bé, t’asseguro que els vint i pocs no els tindràs mai més i si t´ho sembla es que et falla la vista o t´has donat un cop al cap mentre dormies.
Que cadascú faci el que vulgui, no seré jo qui jutgi a ningú. Faltaria més!. Però que consti que som l´exemple i poca autoritat mereix un pare o mare que s’exhibeix com un gall dindi en zel. En zel. Que els nens son petits però tontos no.
Homes i dones de la meva edat, casats i afillats, es “pavonejen” sovint a la ratlla del ridícul, sobretot ara que ve la calor.
Només ho veig jo, això?
Pares i mares que els amoïna haver de carretejar en el seu temps lliure amb tanta canalla i que son els reis dels extra escolars, com la Gemma; perquè, els nens son pesats i bruts i t’obliguen a estar-hi pendent.
Pares i mares que parlen a les seves criatures de cinc anys com si ja fossin grans i els expliquen cabòries i “intrinculis” quotidianes amb pèls i senyals perquè, segons ells, el seu nen és madur, maduríssim, i li tenen molta confiança.
El nen potser si, ara, els pares…
maig 4th, 2010
Emília diu :
No, no només tu ho veus així…
Malauradament n’hi ha molts casos. Hi ha gent que se li fa dur posar anys i sembla que a la ratlla dels quaranta facin una regressió a la inmaduresa, arribant a extrems més o menys ridículs. I sembla mentida que en la seva empanada mental no es donguin compte de que arrosseguen a tota la família, perque no són tan sols els fills qui en surten perjudicats, perque habitualment també afecta a la parella.
maig 5th, 2010
Imma diu :
Joves d’esperit ….. així em sento. I ric a “carcajada limpia” quan les meves filles em veuen fent una tonteria i se’m llencen al coll fent-me petons i dient-me lo boja que estic, m’alegren el dia, no puc deixar de ser així! Es saludable per tots, s’encomana!
Però si reconèixer, que durant el primer embàràs alguna cosa et diu que la teva vida … canviarà d’un moment a l’altre i tot plegat .. zas, un més, i en aquell moment la maquinaria comença a treballar i els canvis és produeixen rapidament un darrera l’altre. No en tothom, llàstima.
Anna… en aquest bloc i falta poder xatejar amb els habituals ! Ahir va ser boníssim.
Petons tertulianes.