Anna Pujabet

Si dic que ningú es dolent per naturalesa, perquè els nens es porten malament?

Perquè busquen el nostre reconeixement.

Per ells i les seves ja tres neurones, l’única fixació a la vida és guanyar-se l’amor, el respecte i el reconeixement de les persones de les que depenen: Nosaltres.

Nosaltres que som els que els alimentem i els protegim.

No hi busqueu més explicacions:

Per una criatura de bora dos anys,  el seu “amor incondicional” te explicacions més animals que sentimentals. Ni que ens mirin amb ullets intel·ligents, els mou l’instin per damunt de la raó.

Per això, el càstig entès sense violència, en aquesta edat, ha de ser més gestual que verbal i el gest és que ha demostrar, sense por,  contínuament,  que els cadells són qui han de fer cas a la mare si no volen ser rebutjats. El rebuig per una criatura de curta edat és el xarop més amarg.

Però, controleu-vos, que  tampoc cal abandonar-los enmig del carrer, que consti;   n’hi ha prou en separar-los del teu costat amb el braç estirat i la mà plana. Sense mirar-los, indiferent.

Per exemple:

Si agafeu per costum, per protegir al seu germà,  dur-vos als braços al bessó que queixala, al que dona puntades,  en definitiva, al que es porta malament, aquest entendrà que ha trobat la manera de cridar la vostra atenció i el “pobret” que heu deixat a terra acabarà copiant el fer “del dolent” per aconseguir el mateix.

Així funciona el seu cervell.

(El que encara no he descobert és perquè la dosis d’atencions que necessiten varia . I, de vegades, el cas insuficient que fas al bessó trapella, resulta asfixiant pel que és bon minyó. ¿?)

Davant els enfrontaments poseu-vos de quatre grapes i comporteu-vos com una manada. Si esteu avesats a relacionar-vos amb animals, no oblideu mai, mai,  la dita de que l’home és l’únic que ensopega dues vegades……els nens, com els grans,  també son molt durs de mollera, cal persistir, insistir i no defallir per aconseguir el que altres besties haguessin entès a la primera.

Son mètodes de doma domestica.

Des del meu punt de vista, es clar.

Aquest comentari va ser introduit el dimarts, abril 13th, 2010 a les 11:24 hores i s'ha arxivat a educacio infantil. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.