abril 12th, 2010
Num 179. El be i el mal
Tinc el ferm convenciment de que ningú es dolent per naturalesa.
La maldat no és innata en l´home. No la maldat entesa com el dany fet solament per danyar. Crec que ningú neix dolent i ho crec amb seguretat, amb absoluta i indiscutible seguretat.
Cap nen es dolent i els adults que ho són o que ho som en ocasions, és perquè, de petits, hem entès malament què i com i de quina manera es distingeix el be del mal.
Penso que quan algú actua malament en els seus motius hi ha una justificació bona amb uns fonaments mal construïts.
Sóc d´aquella gent que interpreta fins la sacietat els actes inexplicables dels altres buscant els perquès que els han dut fins allà i quan no soc capaç de comprendre desisteixo creguda de que, la raó hi és, malgrat no l´he sabut trobar.
I perquè penso així, perquè tinc aquesta fé cega en el que som en el moment d’arribar al món, per això, sóc un defensora a ultrança de la educació infantil. De l’educació amb seny que de vegades comença en nosaltres mateixos. Arranjant allò que en la nostra pròpia infantesa vam cimentar sense orde.
Crec que la feina de pares i mares, d´aquestes i d´altres àpoques, te una importància fonamental pel futur de la espècie humana.
Molt més important que segons què.