Comentaris a: Num 169. Perquè ploren els nens

Per: Anna

Anna — Fri, 26 Feb 2010 15:19:59 +0000

Ole la Carmela!!
I és que lo del Pau no te desperdici…….
Que sapigueu que la Carme, a part de ser la segona mare dels meus fills, també és una de les meves majors fonts d’inspiració.

Per: Carme

Carme — Fri, 26 Feb 2010 15:14:18 +0000

Jo conec a aquest nen que li va passar aixó, aquest any fará dos anyets, però lo més fort es que al poc temps de pasar-li lo de la corona, la mare, farta de sentir al nen plorar tot un matí sencer, sense sapiguer perqué, el va vestir i se’l va endur a passejar, després de tants plors, ja no podia més, es va assentar en un banc del passeig, el va agafar a braços i se’l va mirar, va pensar, tindrá calor??estará malalt?li va treure la samarreteta i es va adonar que………. teniá la pinça de la pipona pesigada a la pell!!!!deu meu quin mal!!!!!Pobret Pau, espero que quan sigui gran no s’enrecordi d’aquestes coses, i no li tingui en conte a la mare.
Un petó molt gran Anna.
P.D Que sapiguis que encara que em talli escriure’t, el llegeixo cada día!!!!!

Per: Mònica

Mònica — Fri, 26 Feb 2010 14:57:42 +0000

Ostres!!! Tens raó…… no hi ha paraules

Per: Anna

Anna — Fri, 26 Feb 2010 11:24:15 +0000

El Pau, que no es diu Pau, va superar l’incident sense problemes. El va superar molt millor que els seus familiars directes que encara ara se’n deuen fer creus.
Una proba més de que els nens son més forts del que ens pensem!!!!!!

Per: tina vallès

tina vallès — Fri, 26 Feb 2010 09:01:20 +0000

Hòstia. Qui els va! Uf. I com està el Pau avui? :-S