Anna Pujabet

2a excepció:

Observant el món…. en l´immensitat dels carrers, les platges, les piscines publiques… miris on miris….i sinó, asseu-te un momentet en un banc a les rambles de Catalunya i veuràs… que… siguin d´on siguin, nacionals o estrangeres… el prototipus fisic, més que rés el femení…, ronda, sense exageracions, la talla quaranta.

Culs com paneres i bunyolets de llargades i amplades diverses, posades per aquí i per allà….  Qui no fa malucs té poc pit i a les mamelludes se’ls veu la cama curta o son rectes i panxudes.

De ben fetes, n´hi ha quatre de contades.

I sobretot, superada la vintena d’edat, que és quan ja se té’n refot i comences a assumir que és una bestiesa estar-te’n de menjar per què et càpiguen els pantalons.

I jo penso, si el promig de vida s’apropa als vuitanta, no dic cap mentida quan afirmo que tres quartes parts de la població som més grassos que prims.

Aleshores?  perquè la mida standar,  la M, ha d´estar per sota de la que tenim la majoria.?

La majoria, no hi cabem a la roba que venen al Mango.  Les bluses no ens faran mai el caient que els fa als maniquís….home, si no les pots cordar sense amenaça de disparar-li el segon botó.

Vet aquí l’excepció.

Comparant-nos, doncs, concloíem que tenim de més que de menys. Estem, en general, “maques” que ens dirien les avies.

Tot i així, manen les esquifides. Les que tenen més ós  que tall.

I,  ni que la majoria siguem com som,  la seguim suant mirant d’encabir-nos la roba aquella, la  que en diuen “basics” i que tots sabem que fan”bàsicament” perquè la llueixin elles:

Les nenes mones, joves i esquelètiques, que tanta enveja ens provoquen.

Aquest comentari va ser introduit el dilluns, febrer 22nd, 2010 a les 13:50 hores i s'ha arxivat a reflexions. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.