Num 166. Excepcions

 

Vet aquí que en ple desenvolupament de la meva teoria de les comparacions:

 “ les comparacions ens porten a ordenar-nos, i fan que , les majories que obtenim, marquin les nostres normalitats”.

He descobert que, com tota bona regla, té les seves excepcions.

El ser humà ja ho fa això. No t´hi pots confiar.

Passo a indicar-vos les dues excepcions més significatives:

1era excepció:

 Tant homes com dones tenim pèl. Claríssim.

Pèl que no necessitem per res, seqüeles dels nostres avantpassats.

Pèl que ens surt a les aixelles, les engonals, les cames…un repertori de gruixos i mides i extensions.

Hi ha homes amb  més pèl que algunes dones, molts més, però, al contrari, també n´hi ha;  hi ha dones que, de deixar-se anar,  passarien la mà per la cara  a molts  homes.

Sigui com sigui, si comencem a comparar,  arribarem a la fàcil conclusió de que,  la majoria, som peluts.

Els d´un sexe i els de l´altre. Estem d´acord?

En canvi, la normalitat estreba en que les dones es depilin i els homes no.

Curiós. Aquí la normalitat no abasta la majoria.

Ja ho sé.  Aprofito –  perquè sé que hi penseu-,  per dir que em rebenten, soberanament,  aquests homes “mitja dona” que volten pel món.

A veure, vull dir, amb tranquil.litat, que no estic gens a favor del “metresexual”, gens!!!- que algú els digui , si us plau, que ho deixin estar-. Quina ràbia em fan!

Veja´m,  homes moderns. Si ha d´haver indicis d´igualtat, el millor no es que es depileu vosaltres sinó que ho deixem de fer nosaltres.

no????

Jo diria que seria més fàcil.

 

( la segona excepció al proper capítol, disculpeu-me, que avui no tinc més temps…)

Perdóname Paulina que sé como odias les “continuacions”…

 (continua.)

Seguiment reflexions | Comment (0)