febrer 18th, 2010
Num 165. Primeres comparacions
Tornem-hi.
Si comparar és humà, en els bessons és quasi irremeiable.
Els que no tenen bessons també ho fan, que consti, amb els nens de l´escola, dels veïns, de les amigues…, però, son menys objectius; a un se´l estimen i a l´altre no.
Amb els teus fills l´amor es divideix a part iguales i quan et sents satisfet d´un, t’amoïnes pels pocs progressos de l´altre.
La Judit va caminar abans que el Jaume i la Martina fa frases quan el Ton no diu ni mu.
Fins i tot, les dents. Les caques. La mida de les sabates… Comparem i si els dos van a l´una, respirem tranquil·les. Ja està bé.
Esta bé igualment, però.
Cadascú necessita el seu temps de maduració. Ho he comprovat amb els grans:
Malgrat que a la nena li va costar més de construir frases coherents, ella és qui treu millor notes en llengües.
I el nen és un bon esportista, d’excel·lent en educació física, tot i que li va costar “penes i treballs” aguantar-se dret i ser prou valent de deixar-se anar i caminar.