Num 162. Etiquetes

 

A l´E.G.B, la Riba, era la llesta de la classe. La Nieto, la més tonta.

A casa, el Marc, un deixat. La Neus, una “viva la vida”  i jo, de la  Verge del Puny.

El Moisés no te rés al cap, diuen,  i la Carme és una santa. Santa Carme de Castellfollit.

I del fill petit de l´Ana només us diré que no en farem rés : es la pesta! Ja va néixer dolent.

Del Xavi de la Bet, com que encara no el conec molt, de moment, es un bon jan.

El Salvador, aquest si, és un pobre home i la seva dona una bruixa. Però una bruixa amb escombra i tot.

La Sonia no toca de peus a terra. Que en fa d´ anys que no hi toca!  I La Isabel tampoc.

No hi toca,  d’en lloc, però no te mala fe. No en té, No en té.  En canvi,  el seu fill,  és un cap verd  per culpa seva. I el marit, el marit de la Isabel,  ai el marit!  Un poca-solta. Un nou vingut amb  “l’arreleta” del país on va néixer.

Classificacions

D´un no t´en refiïs. De l´altra, menys. Aquella si, si. Tothom ho sap, tothom ho diu. D´aquesta, en canvi,  no m´en han parlat tan  bé.

Prejudicis

N´hi ha per donar i per vendre. De “Sant Benitos” s´en fan a mida a cada moment.

Estic segura que no se´n salva ni l’apuntador.

Les portem enganxades. Al clatell. Son les nostres etiquetes. Algunes ni les sabem, (ui si les sabéssim!!) i les altres si, un dia ens les vam creure i ara ens ajuden a ser com som.

Compte!!

Que hi tenim tendència; a la tafaneria i a l’etiquetatge.

I encasellem indiscriminadament, començant pels propis fills:

Si el nen és  desendreçat,  maldestre, tossut:  Es un pallús. Si li costa, si no entén. Ruuuuc. A qui haurà sortit tant ruc? Si  t´esgota. Uff! No hi ha res a fer.

No hi ha res a fer?

Compte, compte, compte. Que se la creurà.

La marca que li fas, i els que t´escolten també.

I s´hi s´ho creu, ja no podrà mai deixar de ser desendreçat, maldestre i tossut.

Serà un pallús per sempre més.

Seguiment reflexions | Comments (4)