febrer 12th, 2010
Num 161. A qui t´assembles tu?
Jo sóc com el meu pare. Ho diuen els meus germans i també la mare.
La Neus es “clavadeta” a la iaia Minga i la meva filla gran també.
El meu germà, diu el meu pare, que té molt del tito Manolo que era germà de la meva mare. Però ell no hi està d´acord. Ni jo.
Jo tampoc estic d´acord en assemblar-me al meu pare i a la meva germana li fa molta ràbia que la comparin amb la iaia més pintoresca de la família, però és que és igualeta, pobreta.
Al meu fill Jaume ha heretat el meu caràcter però té el físic de son pare. El meu home diu que no, que el caràcter també es d´ell.
I dels petits; la Martina és com la iaia Teresa i el Ton, per guapo, tothom se´l disputa però jo quan me´l miro hi veig al meu germà, a la seva edat
En resum, dels meus avantpassats he tret tot allò que no puc evitar de la meva manera de fer i el demès ho he après en el esforç personal per millorar.
Pel que respecte als meus nens, tot lo bo és meu i la resta a repartir.
Eh que ho fem això? I perquè?
Pengem el Sant abans de beatificar-lo.
No n´hi ha cap que no sapiguem d´on ha sortit, tard o d´hora li trobem la semblança i ja ha begut oli per la resta dels seus dies.
Imagino que aquesta deu ser una de les desavantatges més grans que hi ha pel fet de que un no hagi estat adoptat.
març 2nd, 2010
Neus diu :
Doncs mira, et dire que en moltes coses ens assemblem a molts de la familia. Com es evident, ja ho deia el Darwin.
Estem fets de trossets dels nostres avantpassats i es molt facil que es puguin associar gestos, ulls, nassos, maneres de fer amb d’altres que hem vist, sentit o viscut abans i es clar, normalment a gent de la familia, a no se que siguis fill del “butanero”…el que es impossible es que siguem clavadets!!! aixo nomes els hi passa als bessons i dels que son de la mateixa bossa, i tot i aixi, segurament que clavadets, clavadets no ho seran!
Per altra banda fan una mica de rabia aquestes coses, primera perque molts no es molesten a coneixet (gent limitadeta normalment) per que ja saben com ets nomes per que algu els hi ha dit a qui erets “clavadet” i segona, si la persona de la
que diuen “ets la viva estampa” no cau be a ningu!
Oh sigui que siguem valents i aprenguem a coneixer la gent abans d’atrevir-nos a dir que sabem algu com es exactament..poques vegades necessiterem anys per saber-ho i moltes no ho sabrem mai…els humans no som un objecte static tenim moviment i ens anem formant a mida que la vida ens va fent.
Si no fixeu-vos amb la gent gran…jo era aixi…jo era aixa….es que no es la mateixa persona de quan tenia 20 anys?
Petons xx