Num 157. Abús de poder (continuació)

 

D’una revolada el vaig alçar per les aixelles i me’l vaig endur cap a la cuina, directe al “quartet” de la rentadora.

La Neus em seguia sense badar boca i el nen pedalejava tant com podia, m’estibava la roba i m’esgarrapava. Però no hi tenia res a fer.

El vaig tancar. A les fosques. I li vaig escridassar des de l’altra banda de la porta sentenciant-lo:

-          Estàs castigat. T’estaràs aquí una bona estona, a veure si aprens!!

I me’n vaig tornar al menjador amb l´ombra de la meva germana a les espatlles.

 

Assegudes les dues davant el televisor, escoltàvem de lluny els sorolls, esmorteïts, dels punyets del meu germanet picant el vidre. Cridava fins a perdre la veu.

Sabia que plorava perquè notava els sanglots però em vaig mantenir impassible segura de que l’escarment li aniria bé per aprendre que no se’m podia contradir.

A dures penes em concentrava amb les imatges televisives i havia de fer un esforç per no girar la cara i veure les galtes de la Neus apuntant-me inquisidorament.

(continua)

Seguiment anècdota | Comment (0)