febrer 6th, 2010
Num 157. Abús de poder (continuació)
D’una revolada el vaig alçar per les aixelles i me’l vaig endur cap a la cuina, directe al “quartet” de la rentadora.
La Neus em seguia sense badar boca i el nen pedalejava tant com podia, m’estibava la roba i m’esgarrapava. Però no hi tenia res a fer.
El vaig tancar. A les fosques. I li vaig escridassar des de l’altra banda de la porta sentenciant-lo:
- Estàs castigat. T’estaràs aquí una bona estona, a veure si aprens!!
I me’n vaig tornar al menjador amb l´ombra de la meva germana a les espatlles.
Assegudes les dues davant el televisor, escoltàvem de lluny els sorolls, esmorteïts, dels punyets del meu germanet picant el vidre. Cridava fins a perdre la veu.
Sabia que plorava perquè notava els sanglots però em vaig mantenir impassible segura de que l’escarment li aniria bé per aprendre que no se’m podia contradir.
A dures penes em concentrava amb les imatges televisives i havia de fer un esforç per no girar la cara i veure les galtes de la Neus apuntant-me inquisidorament.
(continua)