Num 156. Abús de poder (continuació)

 

Darrera la cuina hi havia una porta de vidre gruixut. D’aquells vidres que deixen passar la llum però que no permeten veure-hi a través. Com un tipus de mampara amb relleu. La porta duia a al “quartet” de la rentadora i aquest a una terrassa interior on només s´hi podia accionar la llum des de dins.

 

(…)

El vaig haver de  treure de davant del televisor tres vegades.

Suposo que empès pel temor a l’home que matava la noia a queixalades. Sense voluntat, ell hi tornava. Hi tornava cada cop que l’arrossegava fins el passadís, desempallegant-se de mi com un endimoniat.

Bramava, saltava i feia les mil i unes amb la intenció de que no es pogués sentir ni veure res.

Començava a estar-ne tipa. Però que s’havia cregut aquell mig moc?

 -          Maaarc!! Si m’enfado rebràs.

 I la Neus, amb les seves galtones tremoloses,  procurava mitjançar. La sentia murmurar fluixet i això, això no feia altra cosa que molestar-me més.

 - Tu, calla. Que callis. Vols callar?

- Li diré a la mama.

- Li diràs, què? Eh?

 Vaig agafar el comandament pujant el volum fins a un extrem que les finestres tremolaven i els crits de la víctima del vampir ens van escanyar el timpà.

Els dos es van tapar les orelles esfereïts i jo, com si res,  vaig escarxofar-me al sofà satisfeta d’haver-me imposat.

 -          Si no us agrada, aneu-vos-en a l’habitació.

 Fins que, enmig de tanta bogeria,  el ditet  molsut del meu germà petit va ser capaç d´adivinar el botó que apagava aquell aparell monstruós i el silenci ens va aplanar les orelles.

 -          Es pot saber que has fet?

 Vaig alçar-me com un gegant rabiós, i ell, que se les veia venir,  feia aquells ulls que té, tan grossos, caiguts i  misericordiosos, esperant la meva represàlia.

 -          Ara si que te l´has guanyat. Ui ara!

 (continua)

Seguiment anècdota | Comment (0)