Num 152. Sense tu

 

Ser bessó te una pega, almenys una,  i és la de no estar mai sol.

Mai o gairebé mai.

Partint de la base que ni l’acte de néixer s’ha portat individualment, viure sempre “acompanyat” pot ser molt maco però també un “engorro” segons com.

No sé, hauríem de preguntar a bessons adults a veure que en pensen.

Segons el meu ull experimentat en criatures a parells,  us puc dir que els nens en son conscients d’això a la vora dels dos anys.

Exemple:

Vaig a comprar amb el Ton en braços. Els botiguers del carrer saben qui sóc i per tant saben qui és ell. A la segona pregunta que li fan (sinó la primera) li demanen per la seva bessona, en alguns casos, per la seva meitat.

Que processa el seu cervellet?

Ells veuen que tenen un apèndix, una prolongació de si mateixos, el seu bessó, algú que va pel món intrínsicament lligat a ell estigui o no present,  algú  que no permet que els reconeguin com éssers únics.

Bé, tant no pensen. No pensen tot el que he escrit, però si intueixen el que vull dir.

Son diferents que els altres nens i és ara, als dos anys, en que tenen coneixement d’això.

Al principi els confon. Desprès com que perceben l’admiració de la gent s’hi conformen i, normalment, cap els cinc anys, en presumeixen. I està bé, està bé,..no ens torturem. Està bé però ho hem de compensar, els hi hem d’ensenyar a existir sols.

Com era aquella dita xinesa…. “si no ets capaç d’estar-te sol amb tu mateix, no pretenguis que ho facin els altres”. Es a dir. Ningú voldrà estar amb tu si abans no saps estar-te tu amb tu mateix.

Sembla una contradicció, però farem que siguin persones més complertes si els “descomplementem”.

Fins i tot els pares que tant els volem, m’incloc, caiem tontament, a vegades,  en la temptació de convertir-los en duos; La robeta, els xumets, les motxilles de l´éscola…No vull ni imaginar-me si són idèntics!!

I és que fa gracia, coi. Ja ho sé.  Ja ho sé.

A ells, però,  aquestes cosetes els fan perdre l’oportunitat i el valor, sobretot el valor,   d’ensenyar com realment són. Recordem-ho.

Seguiment fills bessons | Comment (1)