Comentaris a: Num 148. Quan els pares parlen, els nens callen. http://www.annapujabet.com/num-148-quan-els-pares-parlen-els-nens-callen/ Tue, 07 Feb 2012 16:03:39 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.4 Per: Joan http://www.annapujabet.com/num-148-quan-els-pares-parlen-els-nens-callen/comment-page-1/#comment-28838 Joan Sat, 23 Jan 2010 16:41:29 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1052#comment-28838 Hola Anna, A mí també m´has fet vindre records de fa més de 30 anys!!. Aquells es remonten de quan teníem la botiga de queviures al poble!, del meu record en sembla que alguna vegada també havíes vingut amb els teus germans i pares!!. M´has fet recordar la mare quan despatxava la carn i el embotit a la botiga i quan reomplíem les estanteríes del super. Al vespre anava amb el pare a repartir les compres amb l' Autoservei. També hem recordo del congelador dels gelats, a l´estíu, cada día podía triar un de diferent!. També m´has fet recordar d´un día que vaig fer una marranada!!!. Estava al pati i tenía gana de gula, vaig anar al mostrador dels embotits, la mare estava despatxant formatge a pès, li vaig demanar un tallet i em va dir que m´esperès per sopar, sempre amb donava tallets de tot però aquell día no va voler!!. Jo rebotat vaig anar cap a la bàscula on era el formatge, amb les mans brutes de jugar pel pati vaig fer "pastetes" aquella comanda. M'esperava el pitjor, un bon càstic, però no va passar res i no ho vaig tornar a fer, nomès per lo ridicul que em vaig sentir!!!. Igual que l´Emília et dic que els teus capítols en fan redordar anecdotes del passat gairabé oblidades. ENDAVANT AMB EL TEU BLOG!!!. Una abraçada, Joan. Hola Anna,

A mí també m´has fet vindre records de fa més de 30 anys!!.
Aquells es remonten de quan teníem la botiga de queviures al poble!, del meu record en sembla que alguna vegada també havíes vingut amb els teus germans i pares!!.
M´has fet recordar la mare quan despatxava la carn i el embotit a la botiga i quan reomplíem les estanteríes del super. Al vespre anava amb el pare a repartir les compres amb l’ Autoservei.
També hem recordo del congelador dels gelats, a l´estíu, cada día podía triar un de diferent!.
També m´has fet recordar d´un día que vaig fer una marranada!!!. Estava al pati i tenía gana de gula, vaig anar al mostrador dels embotits, la mare estava despatxant formatge a pès, li vaig demanar un tallet i em va dir que m´esperès per sopar, sempre amb donava tallets de tot però aquell día no va voler!!. Jo rebotat vaig anar cap a la bàscula on era el formatge, amb les mans brutes de jugar pel pati vaig fer “pastetes” aquella comanda. M’esperava el pitjor, un bon càstic, però no va passar res i no ho vaig tornar a fer, nomès per lo ridicul que em vaig sentir!!!.

Igual que l´Emília et dic que els teus capítols en fan redordar anecdotes del passat gairabé oblidades.
ENDAVANT AMB EL TEU BLOG!!!.
Una abraçada,

Joan.

]]> Per: Emília http://www.annapujabet.com/num-148-quan-els-pares-parlen-els-nens-callen/comment-page-1/#comment-28837 Emília Sat, 23 Jan 2010 16:14:07 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1052#comment-28837 Ai!!! Quins records m'has fet venir!!!! Quan jo era petitona, anava a comprar amb la iaia (vivíem a la mateixa casa els pares, el avis i jo) a una canssaladeria de Capellades que en deien a cal Pau Ferrer. A la botiga hi havia cinc o sis cadires per seure, i s'hi havia d'anar amb temps, perque la mestressa li agradava molt xerrar i riure, i a qui no li estés bé, que anès a un altre lloc. Recordo perfectament quan seia a la cadira i les cames no m'arribaven a terra. Sempre hi havia cadires, perque si en faltaven les treien del obrador. Aquella olor de butifarres de perol.... I aquells "tastets", ummmmm!!!! I aquelll,"mira que és bona nena, tan quietona". De fet o m'estava calladeta i quieta, o la mestressa treia de la botiga als nens que feien soroll.... Però aquí ve l'anecdota, de la que tinc un record molt i molt present, encara que jo era molt petitona: Un dia hi havia a la parada uns peus de porc. Va entrar una senyora, que no recordo qui era, i li diu a la botiguera "Oh, quins peus més macos!!!". I, davant del meu astorament infantil, la senyora que s'asseia a costat meu, (que aquesta sí que l'he rocordat tota la vida) li contesta "Ai!!!! justament avui que no m'els he rentat!!!" Ja,ja,ja. Recordaré sempre els peus de la senyora, inflats i botits en unes sandalies blanques que duien un gran llaç, i la meva perplexitat davant la situació, fins que vaig veure que tothom s'aguantava el riure com jo.... Llegir els teus capìtols en fa recordar tantes anècdotes semioblidades..... Moltes gràcies per escriure!!!! Ai!!! Quins records m’has fet venir!!!! Quan jo era petitona, anava a comprar amb la iaia (vivíem a la mateixa casa els pares, el avis i jo) a una canssaladeria de Capellades que en deien a cal Pau Ferrer. A la botiga hi havia cinc o sis cadires per seure, i s’hi havia d’anar amb temps, perque la mestressa li agradava molt xerrar i riure, i a qui no li estés bé, que anès a un altre lloc.
Recordo perfectament quan seia a la cadira i les cames no m’arribaven a terra. Sempre hi havia cadires, perque si en faltaven les treien del obrador. Aquella olor de butifarres de perol…. I aquells “tastets”, ummmmm!!!!
I aquelll,”mira que és bona nena, tan quietona”. De fet o m’estava calladeta i quieta, o la mestressa treia de la botiga als nens que feien soroll…. Però aquí ve l’anecdota, de la que tinc un record molt i molt present, encara que jo era molt petitona:
Un dia hi havia a la parada uns peus de porc. Va entrar una senyora, que no recordo qui era, i li diu a la botiguera “Oh, quins peus més macos!!!”. I, davant del meu astorament infantil, la senyora que s’asseia a costat meu, (que aquesta sí que l’he rocordat tota la vida) li contesta “Ai!!!! justament avui que no m’els he rentat!!!” Ja,ja,ja. Recordaré sempre els peus de la senyora, inflats i botits en unes sandalies blanques que duien un gran llaç, i la meva perplexitat davant la situació, fins que vaig veure que tothom s’aguantava el riure com jo….
Llegir els teus capìtols en fa recordar tantes anècdotes semioblidades…..
Moltes gràcies per escriure!!!!

]]>