Num 146. Necessitats socials

 

Una mona de no sé quin estat de no sé quin país, vivia en captivitat en una mena de zoològic envoltada, en exclusiva, d’exemplars mascles.

Els seus cuidadors, preocupats per la solitud de la bestia i veient que se li passava la edat de merèixer van decidir que seria bo prenyar-la.

Una lògica molt humana la que aplica a la primera de canto el “si a mi em passa, doncs a ella també”. La qüestió és que l’animaló que vivia tant tranquil·lament  enmig d’una munió d’homenots peluts però inofensius, es va veure de sobte hormonalment destarotada en un raconet de la gàbia.

Desprès de diversos intents, (a sobre !), al final van aconseguir que la gestació arribés a fi de bé.

I, vet aquí el gat, vet aquí el gos.. que  la mona va tenir un mico. Negret i ple de pel.

I hagués estat un bonic final de conte si no fos perquè la mama mona va deixar de mostrar interès pel seu fill a les poques hores d’haver-lo tingut.

Això si que no s’ho esperaven!! No estava previst.

I perquè no el vol amb lo petitó, fosquet i borrallut que és?

Així doncs van començar a revisar els vídeos i els llistats de control a veure si esbrinaven el misteri. Curiosament en cap moment es van plantejar  si ells hi tenien cap tipus de responsabilitat pel  fet d’haver provocat la situació. Total,  desprès d’un munt de suposicions van arribar a la següent conclusió:

“ La mona no feia de mare perquè ningú li ho havia ensenyat.”

Absurd?

 I l’instin que se suposa que ha de tenir?

Poc abans del següent part la van traslladar a un altre zoològic on hi havien més femelles que criaven i, voila!! Quan la nostra mona va parir, va començar a imitar les seves compatriotes esdevenint una mare fantàstica.

Necessitats socials.

Jo no sé si vindré, en concret, d’aquesta espècie de primats.

Ni si té a veure que, de petita, no m’agradés gens jugar a nines. Però a igual que la mona del reportatge a mi també m’ha ajudat molt estar en contacte amb altres mares. Algunes d’elles no crec ni que en siguin conscients perquè he après, aprens,  com els micos, observant.

Au!, ja tens un altre motiu per ser sociable.

Surt.

Ni que plogui o nevi.

Relaciona’t. Mira-les. Fixa’t en la seva actitud i les seves reaccions.

No les copiïs, solament, identifica´t-hi.: Ara formes part del seu grup.

Seguiment curiositats | Comments (2)