Num 145. Sociabilitat

 

Soc una persona asocial.

Vull dir que, a escollir, prefereixo, sempre, estar sola.

Em fa mandra, molta mandra, i em costa una barbaritat acceptar dinars o sopars amb amics. Si no em concentro em surt el “no”abans, fins i tot, de que acabin de proposar-m’ho.

Em diuen  que penso així perquè em passo la vida envoltada de gent i sobretot de nens, que es una manera, molt més exhaustiva i esgotadora, de dir “envoltada de gent”.  

Però haig de d’afegir que, sigui jo com sigui, que ja m’ho aniré fent, no em queda més remei que admetre que la sociabilitat és positiva.

Va bé. Es sa.

Pel que respecta a la vida en parella i a les parelles amb fills, necessari.

Quan van mal dades,( perquè conviure amb algú i fer créixer els fills conjuntament pot ser molt dur) saber que no estàs sol et reconforta.

No parlo del costat que et puguin fer  escoltant  les teves desgracies, sinó, del que en trauràs de parar l’orella.

Només descobrint que les  frustracions  que t’amarguen, les que et fan creure que has fracassat en l´intent, la innegable realitat que et diu que el mon no es dels colors que imaginaves i menys encara dels que havies previst, que, aquestes frustracions, mira per on! , son les mateixes que las que pateix el Joan i la Maria i el Ramon i la Mercè.

Compartir relaxadament confidències ajuda a assumir i a tolerar.

Un dia dedueixes un “potser no era tan greu” , i a l’altre un “si no ho fa no té tanta importància”.

Com que som  egocèntrics, fins que no ens ho expliquen innocentment,  ens costa de creure que, curiosament, hi ha discussions entre parelles distintes que son idèntiques.

Amb iguals justificacions, retrets, i  rancors. Del mateix motlle.

Sigues sociable i veuràs com El “mal de muchos consuelo de tontos..” s’acaba transformant en el “No hay mal que por bien no venga”

Encara que tinguis millors coses a fer.

Encara que et costi tant com a mi.

Seguiment consells | Comment (1)