Comentaris a: Num 143. Indiferència http://www.annapujabet.com/num-143-indiferencia/ Tue, 07 Feb 2012 16:03:39 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.4 Per: Joan i Emília http://www.annapujabet.com/num-143-indiferencia/comment-page-1/#comment-26779 Joan i Emília Wed, 13 Jan 2010 22:06:24 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1026#comment-26779 Fantàstica la teva analogia entre la por als gossos i l'educació dels fills!!!! Ho tindrem ben present quan ens donin el nostr@ fill@. Aquest@ segur que se sabrà la Bíblia en vers!!! Una criatura entre 5 y 6 anys....Una abraçada!!!! Fantàstica la teva analogia entre la por als gossos i l’educació dels fills!!!! Ho tindrem ben present quan ens donin el nostr@ fill@. Aquest@ segur que se sabrà la Bíblia en vers!!! Una criatura entre 5 y 6 anys….Una abraçada!!!!

]]> Per: Imma http://www.annapujabet.com/num-143-indiferencia/comment-page-1/#comment-26744 Imma Wed, 13 Jan 2010 18:44:44 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1026#comment-26744 L'Anna sap com m'agrada ensabonar-la, però avui va per vosaltres ! Dir-vos que tinc dues filles de 16 i 10 anys, no em sap greu reconèixer que al nèixer la primera vaig trigar quasi tres mesos en buscar ajuda, lo meu era desesperació i el meu futur s'ensorrava per moments. Amb un nadó als braços de tres mesos el primer en aprendre va ser a no enganyar-lo mai, com a objectiu ... tenir la seva confiança de per vida (ho he aconseguit) i la segona va ser la paraula màgica de l'Anna, indiferència, quan ja s'han donat totes les explicacions pertinents i la paciència toca límit ... la resposta és "amb nous arguments en tornarem a parlar",faig silenci i total indiferència. (Caigui el que caigui) Funciona. Sóc mare d'una noia adolescent, que tot de sobte se'm llença al coll i em diu com m'estima i com n'és de feliç ... això no té preu. Però l'orgull d'un pare al veure que els esforços del dia a dia donen resultat, menys. Ànims a tots, ho disfrutareu tota la vida. Un petonàs!! L’Anna sap com m’agrada ensabonar-la, però avui va per vosaltres !
Dir-vos que tinc dues filles de 16 i 10 anys, no em sap greu reconèixer que al nèixer la primera vaig trigar quasi tres mesos en buscar ajuda, lo meu era desesperació i el meu futur s’ensorrava per moments.
Amb un nadó als braços de tres mesos el primer en aprendre va ser a no enganyar-lo mai, com a objectiu …
tenir la seva confiança de per vida (ho he aconseguit) i la segona va ser la paraula màgica de l’Anna, indiferència, quan ja s’han donat totes les explicacions pertinents i la paciència toca límit … la resposta és “amb nous arguments en tornarem a parlar”,faig silenci i total indiferència. (Caigui el que caigui) Funciona.

Sóc mare d’una noia adolescent, que tot de sobte se’m llença al coll i em diu com m’estima i com n’és de feliç … això no té preu. Però l’orgull d’un pare al veure que els esforços del dia a dia donen resultat, menys.

Ànims a tots, ho disfrutareu tota la vida. Un petonàs!!

]]>