Comentaris a: Num 140. Sucre http://www.annapujabet.com/num-140-sucre/ Tue, 07 Feb 2012 16:03:39 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.4 Per: Emília http://www.annapujabet.com/num-140-sucre/comment-page-1/#comment-28019 Emília Mon, 18 Jan 2010 23:14:39 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1010#comment-28019 El mateix que serveix per el sucre seveix per els greixos, saturats o no, les canrs vermelles, els productes refinats.....etc.etc. Avui l'oli d'oliva es dolent per al colesterol, demà es demostra que no. El peix blau era dolentíssim... ara és boníssim, i així amb els fruits secs, el pa blanc, els ous, els cereals d'esmorzar, etc. L'enciam, super saludable, pot ser una bomba, mai tant ben dit, per a la gent que pateixen de gasos...El tema de la dietètica es molt i molt complicat... Hi ha explicacions realment sólides, però d'altres... Hem de tenir en compte que no totes les persones metabolitzan igual. En quan al comentari del Joan... Val a dir que crec que no s'havia fet cap anàlisi quan s'alimentava quasi única i exclusivament de carns de caça.... A part de que, amb aquest tema, els anys també compten, je je je. Emília El mateix que serveix per el sucre seveix per els greixos, saturats o no, les canrs vermelles, els productes refinats…..etc.etc. Avui l’oli d’oliva es dolent per al colesterol, demà es demostra que no. El peix blau era dolentíssim… ara és boníssim, i així amb els fruits secs, el pa blanc, els ous, els cereals d’esmorzar, etc. L’enciam, super saludable, pot ser una bomba, mai tant ben dit, per a la gent que pateixen de gasos…El tema de la dietètica es molt i molt complicat… Hi ha explicacions realment sólides, però d’altres… Hem de tenir en compte que no totes les persones metabolitzan igual.
En quan al comentari del Joan… Val a dir que crec que no s’havia fet cap anàlisi quan s’alimentava quasi única i exclusivament de carns de caça…. A part de que, amb aquest tema, els anys també compten, je je je.

Emília

]]> Per: Joan. http://www.annapujabet.com/num-140-sucre/comment-page-1/#comment-28018 Joan. Mon, 18 Jan 2010 22:57:46 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1010#comment-28018 Hola Anna, Lo del sucre amb les criatures no en tenía ni idea del mal que pot provocar!!, ho tindrem pessent!. Del meu record de quan era petitet, el pare no li agradava gens els menjars artificials, tot el que menjavem era natural al 100%. Caçador com el teu, tot lo que arreplegava anava a parar a la cassola o al foc a terra. Teníem varis congeladors sempre plens de teca!. Me'n recordo que a vegades entre ells és passaven peces de tall, del que havíen caçat!. M´imagino que vosaltres també era igual.... Desprès quan vaig marxar de la casa del pare i vaig anar a viure en parella, va ser quan va venir el problema: quan vas al supermercat i et compres tot els capricis....fins el punt que et vas a fer una revisió al metge i et diu que estàs a 300 de colesterol... i a fer bondat!!!. És aquí a on intervenen els "menjars adulterats" que comentes!!. Ara, em miro amb fil i agulla tot el que menjo!, i tal com dius "això enceta un camí que ens canviarà a tots" Una abraçada!!. Joan. Hola Anna,

Lo del sucre amb les criatures no en tenía ni idea del mal que pot provocar!!, ho tindrem pessent!.

Del meu record de quan era petitet, el pare no li agradava gens els menjars artificials, tot el que menjavem era natural al 100%. Caçador com el teu, tot lo que arreplegava anava a parar a la cassola o al foc a terra. Teníem varis congeladors sempre plens de teca!. Me’n recordo que a vegades entre ells és passaven peces de tall, del que havíen caçat!. M´imagino que vosaltres també era igual….

Desprès quan vaig marxar de la casa del pare i vaig anar a viure en parella, va ser quan va venir el problema: quan vas al supermercat i et compres tot els capricis….fins el punt que et vas a fer una revisió al metge i et diu que estàs a 300 de colesterol… i a fer bondat!!!.
És aquí a on intervenen els “menjars adulterats” que comentes!!.
Ara, em miro amb fil i agulla tot el que menjo!, i tal com dius “això enceta un camí que ens canviarà a tots”

Una abraçada!!.

Joan.

]]> Per: Anna http://www.annapujabet.com/num-140-sucre/comment-page-1/#comment-25709 Anna Sat, 09 Jan 2010 12:25:02 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1010#comment-25709 Carai, es un honor tenir-te per aquí. No et privis de fer comentaris mai, venint de tu, poden ser molt interessants. De totes maneres quedo parada, la Marco?, no deixa de sorprendre’m la capacitat de convocatòria que aquesta dona ha exercit en el meu blog. Evidentment es un mite que ocupa molts records a part dels meus. Una abraçada. Carai, es un honor tenir-te per aquí. No et privis de fer comentaris mai, venint de tu, poden ser molt interessants. De totes maneres quedo parada, la Marco?, no deixa de sorprendre’m la capacitat de convocatòria que aquesta dona ha exercit en el meu blog. Evidentment es un mite que ocupa molts records a part dels meus. Una abraçada.

]]> Per: Roser http://www.annapujabet.com/num-140-sucre/comment-page-1/#comment-25684 Roser Sat, 09 Jan 2010 10:01:29 +0000 http://www.annapujabet.com/?p=1010#comment-25684 Hola Anna, ja fa uns mesos que et vaig redescobrir en els posts de la famosa Marco i la veritat és que ja tocava que, una persona embogida - en el bon sentit de la paraula - per la lectura es posés mans a l'obra. Els continguts són molt importants, i com es comuniquin encara més. Per això, és un plaer llegir-te sigui el tema que sigui. Avui m'he decidit a escriure't perquè tinc una estona tranquil·la i també perquè aquest tema del sucre em treu de la polleguera, especialment des que vaig ser mare... qui són totes aquelles persones que quan els nens són petits els hi donen directament un caramel sense demanar si ho poden fer als pares corresponents, i encara t'has d'escoltar "deixa'l pobret... no veus que els hi encanten a tots...no passa res potser, en fas un grà massa". Si et llegissin sabrien que no ho fem per radicalitat sinó per raons vitals. Hola Anna,
ja fa uns mesos que et vaig redescobrir en els posts de la famosa Marco i la veritat és que ja tocava que, una persona embogida – en el bon sentit de la paraula – per la lectura es posés mans a l’obra. Els continguts són molt importants, i com es comuniquin encara més. Per això, és un plaer llegir-te sigui el tema que sigui. Avui m’he decidit a escriure’t perquè tinc una estona tranquil·la i també perquè aquest tema del sucre em treu de la polleguera, especialment des que vaig ser mare… qui són totes aquelles persones que quan els nens són petits els hi donen directament un caramel sense demanar si ho poden fer als pares corresponents, i encara t’has d’escoltar “deixa’l pobret… no veus que els hi encanten a tots…no passa res potser, en fas un grà massa”. Si et llegissin sabrien que no ho fem per radicalitat sinó per raons vitals.

]]>