Num 140. Sucre
Sabies que la sobredosi de sucre produeix als nens hiperactivitat?
S’inclou en el pack, la dificultat per dormir i la manca de concentració, així com canvis sobtats d’estat d’ànim.
Sabies que es facilíssim intoxicar-los perquè el nostre cos no necessita ingerir-ne més que la que ja ve incorporat en alguns aliments com fruites i verdures?
Que el sucre, en origen, és de color marró i que s’aconsegueix que sigui blanc mitjançant productes químics i tan sols amb la finalitat de fer-lo més atractiu al comprador?
Sabies que si deixes de prendre sucre d’un dia per l’altre pots patir una síndrome d’abstinència com el que pateixen els drogodependents?
La veritable revolució de l’home en el segle que vivim no té res a veure amb la tecnologia.
El que farà que es parli de la nostra generació per la posteritat, el nostre veritable progrés, està en l’alimentació.
Hem descobert que som el que mengem i que moltes malalties greus que ens causen la mort les provoquen el que ingerim. Ens hem adonat que ens manipulaven i que empassàvem sense qüestionar-nos aliments que s’adulteren per seduir el paladar i la butxaca del consumidor. Ara ho sabem. Centenars de famílies ja fan un esforç per exercir un control nutricional per esbrinar que conté cada cullerada del que ens portem a la boca i això enceta un camí que ens canviarà a tots. Crearà un nou concepte de civilització.
Més òptim.
No obtindrem la immortalitat però els fills dels nostres fills seran mortals longeus. Menjaran sa i tindran una bona salut mental.
Si més no, estarà en les seves mans.
La nostra contribució ens dona beneficis immediats: Modera la ingesta de llaminadures, cereals ensucrats, sucs de fruites endolcits…. dels teus fills i gaudeix –ne de les conseqüències .
Llegeix els ingredients dels productes que esculls. Sigues selectiu.
Protegim-los de les adicions, sobretot de les que son socialment tolerables, i estarem construint el seu millor futur.
Seguiment consells | Comments (4)4 Contestes to “Num 140. Sucre”
Ves a una contesta
Hola Anna,
ja fa uns mesos que et vaig redescobrir en els posts de la famosa Marco i la veritat és que ja tocava que, una persona embogida – en el bon sentit de la paraula – per la lectura es posés mans a l’obra. Els continguts són molt importants, i com es comuniquin encara més. Per això, és un plaer llegir-te sigui el tema que sigui. Avui m’he decidit a escriure’t perquè tinc una estona tranquil·la i també perquè aquest tema del sucre em treu de la polleguera, especialment des que vaig ser mare… qui són totes aquelles persones que quan els nens són petits els hi donen directament un caramel sense demanar si ho poden fer als pares corresponents, i encara t’has d’escoltar “deixa’l pobret… no veus que els hi encanten a tots…no passa res potser, en fas un grà massa”. Si et llegissin sabrien que no ho fem per radicalitat sinó per raons vitals.
Carai, es un honor tenir-te per aquí. No et privis de fer comentaris mai, venint de tu, poden ser molt interessants. De totes maneres quedo parada, la Marco?, no deixa de sorprendre’m la capacitat de convocatòria que aquesta dona ha exercit en el meu blog. Evidentment es un mite que ocupa molts records a part dels meus. Una abraçada.
Hola Anna,
Lo del sucre amb les criatures no en tenía ni idea del mal que pot provocar!!, ho tindrem pessent!.
Del meu record de quan era petitet, el pare no li agradava gens els menjars artificials, tot el que menjavem era natural al 100%. Caçador com el teu, tot lo que arreplegava anava a parar a la cassola o al foc a terra. Teníem varis congeladors sempre plens de teca!. Me’n recordo que a vegades entre ells és passaven peces de tall, del que havíen caçat!. M´imagino que vosaltres també era igual….
Desprès quan vaig marxar de la casa del pare i vaig anar a viure en parella, va ser quan va venir el problema: quan vas al supermercat i et compres tot els capricis….fins el punt que et vas a fer una revisió al metge i et diu que estàs a 300 de colesterol… i a fer bondat!!!.
És aquí a on intervenen els “menjars adulterats” que comentes!!.
Ara, em miro amb fil i agulla tot el que menjo!, i tal com dius “això enceta un camí que ens canviarà a tots”
Una abraçada!!.
Joan.
El mateix que serveix per el sucre seveix per els greixos, saturats o no, les canrs vermelles, els productes refinats…..etc.etc. Avui l’oli d’oliva es dolent per al colesterol, demà es demostra que no. El peix blau era dolentíssim… ara és boníssim, i així amb els fruits secs, el pa blanc, els ous, els cereals d’esmorzar, etc. L’enciam, super saludable, pot ser una bomba, mai tant ben dit, per a la gent que pateixen de gasos…El tema de la dietètica es molt i molt complicat… Hi ha explicacions realment sólides, però d’altres… Hem de tenir en compte que no totes les persones metabolitzan igual.
En quan al comentari del Joan… Val a dir que crec que no s’havia fet cap anàlisi quan s’alimentava quasi única i exclusivament de carns de caça…. A part de que, amb aquest tema, els anys també compten, je je je.
Emília