gener 1st, 2010
Num 136. Sobre el proper capítol
Us faig saber que abans de fer l’article d’avui he hagut de demanar permís primer i desprès, he hagut de fer, també, una promesa.
Permís al meu germà que me l’ha concedit a canvi de la promesa d’escriure alguna cosa en un futur immediat que no el deixi com un innocentó i un pocapena.
Miraré de acontentar-lo, veurem que em surt. Ves que hi puc fer si ell es el meu primer referent a la vida per parlar de nens? El meu germanet petit.
El moment de la nostra infància que recupero pertany a finals dels anys setanta. Temps en que ell deuria tenir uns tres anys i jo vuit. No el tinc massa nítid, però. Bàsicament, la imatge més clara és la del final.
Ja ho reompliré com pugui per tal de que quedi coherent. La qüestió es fer servir l’exemple perquè l’anècdota no pot ser més il·lustrativa.
Ve lligat amb l´art. 131 i l’obsessió dels nens per posar-se tot el que troben en qualsevol forat del cos.