Anna Pujabet

L’article d’avui el dedico a la Gisela.

De fet, el que us diré,  surt quasi més de la seva boca que de la meva, tot i que jo segueixo sempre els seus consells.

Combatre la febre sol ser una de les preocupacions freqüents quan tenim nens petits. Sabem que és una símptoma però ens espanten les conseqüències de patir febres molt altes perquè hem sentit mil histories que ens venen al cap insistentment. A més, que coi, ens alteren els plors i ens angoixa saber que no estan sans. Hem de fer un esforç per mantenir el cap clar i més encara si ens “ataquen” a dues bandes.

El primer que em de saber es que,  la febre, ajuda a curar. Han de tenir febre. Si un nen malalt el mantenim contínuament “afebril”  impedim que la malaltia es resolgui en el seu curs natural  i de passada l’intoxiquem.

Amb nens de més d´any i mig, la febre,  s’ha de controlar a partir dels 38.5.

Quan ja ets una mare experta els termòmetres no et calen. En tindràs prou amb posar els llavis damunt les temples o el front. També tocant-los les mans i els peus perquè se solen posar molt freds. El remei de la Gisela i  el meu , consisteix en tenir un potet a casa amb una barreja d’alcohol alcanforat i oli d’oliva (3 d’alcohol x 2 d’oli.).

Fes-los fregues als peuets amb la barreja per mirar de fer-los entrar el calor i, amb paciència, aconseguiràs rebaixar-los unes quantes dècimes sense necessitat de medicament. Mentre, posa’ls hi un drapet moll al front. Mulla’l i escalfa’l un moment al microones per tal que no els faci tanta impressió. Desprès el pots seguir mantenint moll sense haver de treure’l anant-hi afegint aigua al damunt.

Us ho explico perquè crec que és bo per tots no abusar de la química.

Ho comparteixo perquè a mi em va bé  i a la Gisela també.

I,  si més no, com diu la Bet, a males, et manté distreta, derives la preocupació, mentre esperes a que es facin les quatre hores de rigor per poder donar-li de nou l’antitèrmic.

Aquest comentari va ser introduit el dimecres, desembre 30th, 2009 a les 15:23 hores i s'ha arxivat a nens malalts. Pots seguir qualsevol resposta a aquest comentari entrant al RSS 2.0. Pots deixar-hi una resposta, o bé fer-ne el seguiment des de la teva pròpia pàgina.