<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: Num 106. Perquè fem el que fem</title>
	<atom:link href="http://www.annapujabet.com/num-106-perque-fem-el-que-fem/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.annapujabet.com/num-106-perque-fem-el-que-fem/</link>
	<description></description>
	<lastBuildDate>Tue, 07 Feb 2012 16:03:39 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.0.4</generator>
<xhtml:meta xmlns:xhtml="http://www.w3.org/1999/xhtml" name="robots" content="noindex" />
	<item>
		<title>Per: Joan Ginàs</title>
		<link>http://www.annapujabet.com/num-106-perque-fem-el-que-fem/comment-page-1/#comment-16625</link>
		<dc:creator>Joan Ginàs</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 10 Nov 2009 22:35:46 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.annapujabet.com/?p=668#comment-16625</guid>
		<description>Hola Anna,

Sí, tens raò, realment la societat i el sistema t´obliga a viure i reaccionar tal com t´ho propossen pel mitjans de comunicació o la própia gent.

Per exemple els meus Pares, sempre m´han educat quelcom diferent, en déïen, si thotom va per allà tú per l´altre banda i a vegades funciona.

Amb l´Emília formem una parella molt singular, ens agrada molt viatjar, sempre havíem somiat de quedar-nos perduts per sempre en algún viatje. L´any 2006 quan estàvem perduts a l´África, concretament a Gambia vem pensar que era un bon lloc per desapareixer del sistema i de la societat de consumisme per sempre, vem començar a fer passos per quedanr-nos, però tal com díus, sóm com animals dotats d´una intel.ligència i estem obligats a replantejar-nos-ho tot, penses amb la família, els amics, i també amb lo més important formar una família de debó, així ens vem replantejar la vida de nou i vem començar els tràmits d´adopció.

Una abraçada.

Emília Gumà i Joan Ginàs.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Hola Anna,</p>
<p>Sí, tens raò, realment la societat i el sistema t´obliga a viure i reaccionar tal com t´ho propossen pel mitjans de comunicació o la própia gent.</p>
<p>Per exemple els meus Pares, sempre m´han educat quelcom diferent, en déïen, si thotom va per allà tú per l´altre banda i a vegades funciona.</p>
<p>Amb l´Emília formem una parella molt singular, ens agrada molt viatjar, sempre havíem somiat de quedar-nos perduts per sempre en algún viatje. L´any 2006 quan estàvem perduts a l´África, concretament a Gambia vem pensar que era un bon lloc per desapareixer del sistema i de la societat de consumisme per sempre, vem començar a fer passos per quedanr-nos, però tal com díus, sóm com animals dotats d´una intel.ligència i estem obligats a replantejar-nos-ho tot, penses amb la família, els amics, i també amb lo més important formar una família de debó, així ens vem replantejar la vida de nou i vem començar els tràmits d´adopció.</p>
<p>Una abraçada.</p>
<p>Emília Gumà i Joan Ginàs.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

