febrer 18th, 2009
Num 18. continuació
Era un ginecòleg de renom.
Havia vingut a saludar una pacient que ell tractava en la seva consulta privada.
Al descobrir-lo, el meu xicot, empès per la situació i aconsellat per la infermera de guàrdia, li va suplicar que em fes una ullada.
Ell va consentir. Li deuria picar la curiositat un historial clínic tan confús perquè no va ser massa difícil convèncer-l.
Es va asseure a la voreta del llit. Em va tocar i em va mirar. Va preguntar.
Es va tornar a posar l’abric tot dient:
- - Aquesta nena té un problema a l’ovari esquerra. No ho han vist al tac perquè la estructura dels ovaris no deixa veure res que hi hagi al darrera.
L’endemà vaig empitjorar.
Tothom estava nerviós.
Els metges no sabien si confiar amb el diagnòstic del metge esporàdic que havia aparegut la nit anterior i jo seguia sense mostrar mes signes externs.
Entre fem i no fem tot seguia igual.
A la tarda, el meu xicot i la infermera, van decidir trucar al metge que semblava tenir la resposta.
Si algú el coneix, sabrà el convincent que és ell. Així que al pobre doctor no li va quedar mes remei.
Segons va explicar-nos mes tard, era apunt d’entrar a veure un partit de l´Español quan dos histèrics de la Corrachan el trucaven per que vingués urgentment a operar a una pacient agonitzant.
(continua….)