febrer 19th, 2009
Num 19. continuació
Van obrir a cegues. La incisió era semblant a una cessaria.
Diuen que la intervenció va ser llarga i les noticies que arribaven de quiròfan, escasses i inconnexes. Caldria esperar.
Quan per fi vaig obrir els ulls, el cap em donava voltes però el somriure brillant de la gent que m’estimava m’augurava bones noticies. Tornava a ser aquest món i pel que semblava, per quedar-me.
Que ha passat?
El doctor Samaranch estava assegut de nou a l meu llit, decidit, aquesta vegada, a explicar-me tot el que havia trobat amagat al meu cos:
(continua)