Es un llibre que he llegit en tres dies i en les meves estonetes lliures.

Si fos un caramel, seria un Holls. Si fos un gelat, un Calipo.  Vaja, refrescant, ràpid, divertit, empàtic.

I això no es tot. Tinc la immensa fortuna de que dijous coneixeré en persona a la seva autora, la Teresa Roig.

Serem a Sant Jaume Sesoliveres el proper 14 a les 8 del vespre. Jo, presentant el seu llibre i ella pel que vulgueu. Perquè no veniu ?

Es gratuït.

El lloc és preciós i els organitzadors han promès obsequiar amb una copeta de cava a tots aquells que s’apropin a fer-nos companyia.

Què? Fa estiu, no?

Doncs, això. Ja ho sabeu.

L´Anna Iglesias, és una dona interessant de qui es pot aprendre molt, sobretot de nens.

http://bit.ly/lQhr4E

En les seves xerrades, en ocasions,  ha citat el meu post sobre les baralles entre germans. (per cert, proposta teva Raquel)

http://bit.ly/j6HTtq

A alguna de les seves seguidores els hi ha fet tanta gracia que l´han convertit en aquest document per penjar-lo en el taulell de “normatives familiars” de casa seva.

No cal dir que, per mi, això és una passada que em fa sentir super satisfeta.

Moltíssimes gracies Anna!!!!!!!

Fa uns dies va venir l´Albert Espinosa a Igualada i aquesta visita em va permetre conèixer un petit gran home. En Joan Pons.
A part de tres blocs més és el creador del blog “no oficial” de Polseres Vermelles que, en el moment en que hi vaig entrar, ja duia 41.500 visites!! una barbaritat.
Vaig quedar impressionada, només és un nen.!!
I quan em vaig apropar per saludar-lo em va entregar una tarja de presentació de la que en duia un bon plec a la butxaca. Un crac. I d´Igualada!!
No podia deixar de parlar d´ ell en el meu petit espai, felicitar els pares i deixar constància de que l´he conegut, ha estat un honor.

( Xafardejeu-lo www.polseres-vermelles.blogspot.com i sabreu de què us parlo.)

Albert Espinosa (Ateneu Igualadí)

És una nova recomanació del meu fill.

Quan li preguntes el seu millor llibre, diu aquest.

No l´he llegit, el tinc pendent, però m´en refio de ple. Ell el va llegir als 7 o 8 anys, és un lector precoç però potser us servirà d´orientació.

A partir d´aquí, es va convertir en un fan acèrrim de la Laura Gallego i a dia d’avui ja ha llegit tot el què aquesta noia (és molt jove, 1977 ) Valenciana ha escrit.

Amor, guerra, màgia…

Traduïda a més de 15 idiomes. ( Imagineu que hagués passat si en comptes de néixer a Quart de Poble hagués nascut a qualsevol capital dels Estats Units…)

Memorias de Idhún és el primer d´una trilogia.

Originalment està escrit en castellà i jo sóc de les que pensa que, de conèixer bé la llengua, sempre és millor descobrir-lo en el format en què es va crear.

A veure què ´m´en direu.

Laura Gallego

Memorias de Idhún.

 MAIC

TINA VALLÈS

L´autora del Maic és algú que ronda de vegades per aquí i a qui jo rondo molt sovint pendent de les coses que fa.
Si llegiu el seu llibre entendreu perquè tinc aquest costum.
La Tina és algú que escriu amb tanta frescor que quan la comences no la pots deixar d´empassar i aquest nen, el Maic li ha xuclat un munt d´emocions.
Una bona opció per Sant Jordi, per exemple.

.