Num 93. A veure si, entre avui i demà, fa el tomb.

 

La Marianna es la meva pediatra. Bé, la dels meus fills. Fa 10 anys que la conec, els mateixos que fa que ella em pateix a mi i als mocs dels meus cadells.

Quan la projecto mentalment, la veig amb la bata blanca i la escolto dir això: – a veure si, entre avui i demà, fa el tomb.

Quantes vegades a la vida ho deu haver dit??

A mi i a tantes, perquè, en bessonades o no, el primer any de guarderia, excepcions a part, que, com amb els còlics, sempre n’hi ha, el primer any de guarderia et toca pagar per tenir-los a casa.

Si en els seus primers mesos de vida no se t’havia passat pel cap abandonar-los, ara, quan les nits en blanc i els plors enfebrats et trauran de polleguera, quan, “l´aparatet ditxòs” t’avisarà  i et ferà alçar per deambular com un zombie amb les mans plenes de xeringues de colors, ara, repeteixo, els instints maquiavèl·lics et tornaran a dominar:   Que bonic quan, a les tres de la matinada, el toques i notes com bull. Quan li dones el dalsy i l’escup.

La famosa  frase,  vomitiva ja, de que: – que li deu passar? T’acompanyarà, intermitentment, vint-i- quatre hores, penjant de la llengua i del cervell, de les orelles no, perquè hi tens l’oïda ocupat, connectat, a la seva respiració. Amor de mare o una penitencia?

I ho saps, i ho sé. Que són tres dies d’antitèrmics, caigui qui caigui, uns dies més si t’atreveixes amb la homeopatia i si, desprès,  no fa el famós tomb,  caldrà donar-los antibiòtic.

Però, que vols que et digui, no m’amoïno intencionadament. No he après de l’experiència i per aquest motiu tampoc puc evitar-ho. Cada vegada que un dels meus fills esta malalt em temo el pitjor.

Una “llaga” a l’estómac em sortirà…qui em manaria a mi!!!

Segueix nens malalts | Comentari (0)