En la meva ciutat, Igualada, una professora de p3 (nens 3-4 anys) va proposar un joc a classe, que, des del meu punt de vista, és poc més que un experiment sociològic amb resultats, com a mínim, interessants d’analitzar.

Va donar un globus a cada un dels seus alumnes i els va demanar, senzillament,  que bufessin per inflar-los.

Els únics que ho van aconseguir ( i sense problemes) van ser els nens, (fixeu-vos que curiós) amb menys recursos, de famílies “poc” benestants i immigrants.

Jo no escriuré cap conclusió al respecte, cadascú que hi busqui la seva explicació.

El que si que m’agradaria, per tancar la reflexió, és convidar-vos a imaginar una hipotètica situació semblant d’aquí a 20 anys.

Amb els nostres fills i aquests altres nens (menys protegits? Més forts?), en fi, amb aquests altres “iguals” amb els que s’hauran de repartir el món.

No sé, no sé..

.

“ Els fills dels altres sempre costen més d’aguantar que el propis”

No són més pesats, t’ho semblen.

Si poguessis llegir el pensament dels “altres”  pares cauries de cul.

La primera apreciació de lo carregosos i emprenyadors que poden arribar a ser, és, quan, recent parida, et venen a veure a l’hospital.

Salten com cabres desbocades i desperten els bebès,. Et preguntes:

-          com es que sa mare no els hi  diu res?

Afirmes:

Al hospital no s’hi ha d’anar amb nens.

T’asseguro que abans de cinc anys seràs tu i els teus fills qui trucaran a la porta d’una partera:

-          Es que em fa gracia que els nens vegin un recent nascut, serà un momentet i  els meus es porten molt bé, no molesten gens.

Una palla a l’ull no, un tronc hi tenim de vegades!

Deixant de banda situacions delicades en que hauríem d’imposar el sentit comú,la sociabilitat amb nens és també molt útil.

A ells els obre la ment mantenir relacions amb altres pares i fills i reafirma el seu propi nucli familiar.

Es, per exemple,  quan els germans es fan mes costat que mai.

A més, si estàs de sort i els teus son els mes petits, t’alleugerà la carrega de fer passar un diumenge a la tarda.

Sinó, doncs bé, hauràs pogut compartir i conèixer altres tipus d’intermediacions familiars de les que el teu home i tu, segur, que en traureu conclusions constructives .

Si més no, et quedarà el  consol de saber que , quan se’n vagin, per un estona et sentiràs feliç de tenir-ne només dos.