Es que hi he pensat després.

Una coseta vull dir, als senyors d’urbanisme, als que fan d’arquitectes, als que dissenyen les places, les avingudes, els carrers,…les estructures de la nostra ciutat…escolti’m, tinc una proposta per vostès:

Respecte aquella mena de tancats que hi tenim als parcs infantils per a que els gossos facin les seves necessitats… Compte! Res a dir. Es la meva una critica constructiva, deixi’ls allà que fan molt maco. Jo, el que voldria, es un altra d’igual, a poder ser, amb les baranes de plàstic i el terra mig tou, de goma, del que es posa ara a tot arreu.

No, no tinc mascotes delicades, es per ficar-hi als meus fills.

Si no hi ha pressupost ho compartim amb els gossos, meitat i meitat, no voldria prioritzar els interessos humans als dels animals

Senyors, han de tenir fills per entendre’m. Si ja en tenen preguntin a les seves senyores o a la cangur:

Els nens menors d’un any o que encara gategen, els que proven de caminar sols, son un blanc molt fàcil per pilotassos i trepitjades.

Al sorral? A hores punta hi ha “over booking” i els mes grans, s’ho passen bomba fent pastetes. Que els meus també ho faran a partir d’una edat, però ara, pobrets, prou feines tenen ells a aguantar-se assegudets i prou feines tinc jo a vigilar que no es duguin  a la boca un grapadet de sorra i pedretes.

Un reservat d’aquest tipus ens aniria molt be.

Que me’n diuen?

(P.D. Per cert, ja que hi sóm, facin, també, una repassadeta a les voreres.)

Un il·luminat, a qui les dones li deurien inspirar certa compassió, se li va ocórrer posar un drap en la punta d’un pal i inventar la “fregona”.

Si els que netegessin fossin els homes, segurament seria elèctrica i amb comandament a distancia, però la idea, per altra banda tan simple, va fer, almenys, que ens aixequéssim de terra i seguíssim fregant, si,  però amb moltíssim més decòrum.

Ara jo proposo.

He concebut alguns invents.

Enginys que dicorriexen pel meu caparró, i que, tinc la seguretat, de portar-se a la practica, evolucionaran el mon de la maternitat.

Invent n.1 Entom bibro-celular

(el nom es complicat, perquè és, també, la mes complexa de les meves propostes i l’hi he buscat un títol a l’alçada. Si sabés com introduir dibuixets al bloc us en faria un croquis. Em fa cosa que no m’entengueu)

M’explico:

Imagineu-vos el capoll que fa una eruga. Millor si es transparent ( no es que això sigui massa important però li dona un rotllo, no sé, més futurista.) i de la mida d’un bebè de fins a tres mesos, ( la intenció és poder-lo posar a dins). La textura i l’escalfor , similar al del ventre de la mare i ple de cèl·lules mega-hiper-sensibles que en el contacte amb la pell del nadó poguessin detectar canvis en el seu estat d’ànim. Ah, si!, El capoll en concret, estaria sospès en l’aire per un sistema de corretges que facilitarien el balanceig i les vibracions i, evidentment, aquestes s’activarien segons manessin les cèl·lules MH (mega-hiper) sensibles.

Què? Tela la ocurrència, no?

S’haurien acabat els horribles sofriments pels còlics.

Invent n.2 El xumet que mai no cau.

Per ara, d’aquest invent només he elaborat el concepte.

A veure, tampoc crec que sigui tan complicat!! Quan temps fa que existeix el pela-pipes de Xurruca? ( suposo que n’hi ha. Sempre que em compro una bossa de pipes sense closca al·lucino una estona imaginant una maquina monstruosa plena de dentetes i morrets escopint pellofes). Tros d´invent aquest!!!, no crec, doncs, que facin falta els coneixements de la NASA per dissenyar una cosa tan simple com un xumet que no cau!!.

La qüestió es que s´els aguanti però que pugui saltar si hi ha perill de vòmit o d’ofec

Invent n. 3 Motoret pel troleibús

Evidentment, amb plaques solars i que no contamini i que es pugui parar o engegar a gust del conductor. Dos objectius basics; – Les pujades asfixiants i les paradetes de compromís. Es a dir, quan t´atures a fer-la petar i et convé que s’adormin.

Importants i importantíssims, ja no en tinc cap més.( tampoc no estic segura que, de continuar, seguíssiu llegint).

Àpala doncs!!

 Si hi ha algú interessat a patentar…