Un home que diu que exerceix la psicomàgia (Alejandro Jodorowsky) assegura que per canviar les nostres insatisfaccions solament cal fer una cosa. Una sola cosa i no és massa important quina cosa sigui aquesta mentre compleixi un únic requisit:

“Que no ho hàgim fet mai abans”.

Igual val canviar el saler de lloc com sortir despullat al carrer.

Com major sigui l’atreviment del que se t’ocorri, majors seran els canvis que es desencadenaran sols a continuació.

Si ho penses bé, té la seva lògica.

De vegades simplement es tracta de trencar cercles viciosos que s’han convertit en la “nostra manera de viure”.

Res és així perquè així és.

.

Imagineu un niu amb un pollet que ja no és un pollet sinó un poll com una casa de pagès:

Ha mudat les plomes, te el bec dur i potent i les mides i proporcions perfectes d´un exemplar adult.

Ara donem el cas de què, pel que sigui, als pares del poll se’ls gira el cap i de sobte decideixen impedir de totes, totes,  que l’individuo aixequi el vol.

¿que passaria? (més…)

Els nans de botes verdes tenen el nas llarg i recargolat que s’estira com una serpentina per ensumar el sota bosc.

Viuen com els talps. En forats folrats de molsa, amb moltes xemeneies que quan fumegen fan boirines que mig ho esborren tot.

La broma els amaga però poca falta els fa perquè si s’estan quiets són com bolets. Bolets grossos i pigats d’aquells que ja es veu que són verinosos i no els collirà mai ningú. (més…)

          Una vegada vaig sentir a dir a un gitano (en un centre mèdic) que ell no volia que la seva dona es rentés. Que necessitava sentir la seva olor. Que l´olor corporal de la seva dona li agradava més que qualsevol altre cosa del mon i que no en podia prescindir.

          Jo, aleshores, era molt jove ( 15 anys ¿?) i possiblement aquesta sigui la declaració d’amor més barroera i més autèntica a la vegada, que hagi escoltat mai fins ara. (més…)

Sóc una impresentable per haver estat tants dies sense dir res. Perdoneu. Pensava que seria capaç de fer veure que l’estiu no és cap impediment per seguir escrivint amb regularitat però em temo que no és així.

Un any més us haig de dir adéu fins el setembre, quan l’escola ( gracies de tot cor als seus inventors) em retorni una part de la meva preuada llibertat. (més…)