Veurem si al final em fareu sortir els colors, carai, que sembla que us tingui comprats!! !!!

Avui el meu germà m’ha dit que sóc el seu ídol, serà possible!!  vejam si  m’ho creuré.

No, de debò, sou tots molt amables, i no deixeu de sorprendre’m; mira que recordar això del casament… Bé, a tu també mil petons, Raquel, no saps fins quin punt has encertat.

Res, que volia dir-vos que estem mirant de fer arranjaments al bloc en els propers dies.

Em fa gracia posar enllaços amb altres blocs que segueixo, com els de la Mireia, la Tina, el de l´Ana… i més coses com recomanacions de llibres, dibuixos, vídeos….Per tot plegat potser us trobareu alguna vegada el bloc “mal penjat” o “descol·locat” o com es digui, però tingueu paciència, d’acord? Desprès serà molt millor.

Ah, si! Pel Pere, sobretot, però per d’altres que també m’ho heu demanat, us he posat una foto meva, discretament, en el QUI SÓC, solament caldrà “ clikar”  al damunt per veure-la.

Un cop més,  donar-vos les gracies per acompanyar-me sempre i ens veiem en el proper post.

Bon dia tothom.

Deu ser veritat el que diuen de la inestabilitat dels artistes, perquè jo, que ho sóc una mica, últimament estic força tragirada; tan aviat em surten paraules per omplir una pila de papers, lletres que cauen en un ordre impecable, com, tot el contrari, s´em revolten i no s’hi posen; es giren de cul al full en blanc.

Avui, per exemple,  tinc les frases indisciplinades. Fora de la meva voluntat.

En principi he pensat que ja escriuria demà. Que potser s’aixeca el dia millor i jo també.

Però aleshores m’he recordat de vosaltres; els meus comentaristes, els meus lectors i els meus curiosos: Una pila de bona gent que sempre esteu per aquí i que us mengeu les cuinetes literàries de l´Anna, voraçment,  a consciència i sense rondinar.

Que més puc demanar?

Ningú escriu si no és perquè el llegeixin.

Per això, just per això, m’assec i  em forço a escriure. Més que per mi, ho faig per cadascú dels que em seguiu.

Perquè no us en falti, i per a que no em falteu. I perquè tingueu paciència.

Us ho prometo, de tot cor,   que demà hi haurà un post com Déu mana.

Una multi-abraçada.

Anna.

He estat de viatge.

Allà on he anat, m’era difícil escriure i d’aquí que el blog hagi quedat en blanc tants dies.

Hores abans de marxar em vaig esgarrapar de la boca de l’estomac el conte del post anterior. Me’l vaig treure perquè em pesava, em “llastimava”  i em resultava massa feixuc de carretejar vers un altre continent. Per mi, deixar-lo penjat al bloc,  tenia una raó de ser especial: Important.

Ha resultat gratificant, deliciós i sorprenent la vostra reacció.

Ha superat les meves expectatives.

No hagués pensat mai que fos aquest, justament,  un del més comentats.

Mil gracies a tots i a totes, a coneguts i desconeguts per connectar amb ell i amb mi.

Sapigueu que, avui, em feu sentir acompanyada i feliç.

Gracies de nou.

Anna

Tinc una altra anècdota més que explicar. Una de molt graciosa, que vaig escoltar a la radio fa temps. Era l’article que venia a continuació, però no puc. No és que m’ho prohibeixi ningú sinó que em veig incapaç de trobar la mitja hora extra que requereix escriure-la.

Un any més, superada per la situació estival, entre els problemes informàtics i els nens, m’haig d’acomiadar de vosaltres fins que el setembre i la escolarització em torni a donar la llibertat de ser jo.

Agost, possiblement el mes més dur quan ets mare.

Res, des d’aquí encoratjar-vos a tots i totes els que contempleu els propers dies amb el mateix pànic que una servidora i envalentonar-vos a afrontar-los. Penseu que l’any anterior mai te a veure amb el present i el futur acostuma a ser millor, sempre. 

Graveu amb vídeo que a la llarga us vindrà l’enyor. (diuen)

Un cop més, gracies per esperar-me.

Una abraçada.

Anna.

Com la majoria de mares quan arriben les vacances escolars, estic desbordada.

Em sap greu perquè sé que hi ha alguns ullets inquiets a l’altra banda de l’ordinador esperant saber de mi però és que no dono l’abast.

Em consola saber que  qui tingui nans bavosos per casa m’entendrà i confio en que , per tant, tindrà la  paciència per atendre les meves irregularitats fins el setembre. A la resta de futures mares o pares ja ho anireu veient un dia o altra, també, quan els vostres fills o filles us prenguin sense pietat el tan apreciat “temps lliure” .

Sembla mentida com  canvia el significat de les paraules la maternitat; vacances? Per qui?

Res, que, com diu la saviesa popular; “ que Deu no ens doni tot el que som capaços de resistir” i com diu la meva mare ;  “tranquil·la que d’aquí el setembre son dos dies”.

Pel  que respecta a mi, només això, que em perdoneu, i que, em vingueu a visitar de tant en tant.

Avui en dia, el blog, és a la llista de les meves coses bones i deixar lletres per aquí em proporciona petites dosis de felicitat.

Com que tots escrivim per que ens llegeixin, em feu falta. Sinó, quina gracia tindria?

Gracies, doncs.

I que passeu un bon estiu.